És un moviment artístic europeu que va tenir gran acceptació a Espanya, es va desenvolupar a partir de 1945, en paral·lel a l'expressionisme abstracte nord-americà.
Després de la guerra, el món es torna incomprensible i l'artista necessita bolcar-se cap al seu interior per a poder trobar respostes a les múltiples qüestions que li preocupen i li angoixen.
El terme informalista es va adoptar per a referir-se a una abstracció pura com a llenguatge expressiu, oposada a les tendències més pròximes: com el cubisme o el rigor geomètric del neoplasticisme. L’informalisme fuig de l’art figuratiu, utilitza un llenguatge abstracte en el qual els materials ocupen el paper principal, busquen l'autenticitat de la pintura, del pur acte de pintar.
Característiques del moviment:
- Sentit màxim de llibertat.
- Exaltació de l'atzar i la improvisació, un rebuig a la construcció premeditada. La forma traçada sobre la tela és el producte d'una acció del pintor el més ràpida i intuïtiva possible: gest.
- Utilització de tècniques com el collage, el grattage i el frottage.
- Utilització de materials nous: sorra, guix, grava, fusta,... i convinació entre ells.
- Gran llibertat en el color.
- Forma, color i composició depenen de la textura, capaç d’expressar un ampli repertori d’emocions.
Una mostra d'aquest moviment la trobaríem en les obres de Antoni Tàpies, aquesta concretament és Creu i R del 1975.
