Aquest llibre, pretén elaborar una
reflexió del per què a moltes escoles aquesta integració de les noves
tecnologies no s'ha iniciat encara.
El video en l'educació és
important, ja que vivim en una civilització basada en canvis socials
radicals que han generat que les persones tinguin que adequar-se a
ells.
Explica els diferents canvis
experimentats fins ara, els qual es refereix amb el nom de “olas” i en trobem tres:
- Va començar al 8000 a.C.
- Civilització industrial. Va arribar als Estats Units als voltants del 1955, en la qual els números d'empleats i treballadors de serveis va superar, per primer cop, al d'obrers manuals.
- Es podria dir que correspont a les quatre o cinc últimes hores de l'últim dia de l'any. "Y que se han producido modificaciones más profundas en la vida del hombre durantes estas cuatro o cinco horas que en las ocho mil setecientas cincuenta y cinco restantes del año".
Aquesta dècada que estem vivint és refereix amb els noms de: era espacial, era de l'informació, civilització de la imatge, era de la informàtica...
La qual cosa ens mostra que la nostre societat està experimentant una sèrie de canvis que fan que no tingui res a veure amb las dècades anteriors.
L'educació de les escoles d'avui en dia, estan basades en la segona ona: "las instituciones escolares malgastan cada día más y más energía para preparar a los alumnos para un mundo que ya no existe".
Explica que molts joves abandonan les aules sense una mínima preparació per als mitjans d'aquesta nova generació, basada en las imatges visuals i sonares.
Moltes escoles, es manifesten argumentant que aquests canvis serien de presupostos molt elevats, tant econòmicament com socialment, a la qual cosa respon Joan Ferrés: "algún dia habrá que lamentar el precio que habrá habido que pagar por no haber cambiado con la suficiente rapidez".
L'home sempre ha tingut por al canvi, i aquesta por ha portat a les escoles a la inadaptació.
Cal remarcar aquestes xifres: el 80% de la informació assimilada pels adolescents espanyols de 12 a 15 anys, els arriba mitjançant els medis de comunicació, mentre que un 20% és mitjançant l'educació a les escoles.
" En la actualidad, en los países industrializados, y atendiendo a las horas de dedicación, ver la televisión se ha convertido en la tercera actividad del ciudadano medio, después de trabajar y dormir, y en la segunda actividad de los estudiantes, después de dormir".
Altres cifres remarcables serien: el 41% de la població infantil no llegeix pràcticament mai, tan sols un 12% ho fa cada dia.
Amb totes aquestes dades, Joan Ferrés respon: " es indiscutible que existe una disociación entre la escuela y la sociedad, entre la forma de aproximación a la realidad que practican los alumnos fuera del contexto escoltar y la que se les impone dentro".
En conclusió, m'han sorprés força las xifres de que tans sols un 20% de la informació que assimilen ens arriba per l'educació a les escoles, deixant clarament el 80% que ens arriba pels mitjans de comunicació. Són dades que fan pensar seriament en el problema de l'educació avui en dia.
